Ajuntament de Costur

pedra romana
pedra romana
Història

Els orígens de Costur semblen ser remots. Tot apunta que hi ha restes eneolítiques al Tossal de Cabeço, però els testimonis arqueològics més antics que coneixem pertanyen a l’època de la dominació romana i àrab i són un parell de làpides funeràries romanes i unes monedes àrabs corresponents al regnat d’Omadedaulat, rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129 de la nostra era, descrites per primera vegada pel botànic A. J. Cavanilles a les Observaciones l’any 1795.

No oblidem que Costur i el Mas d’Avall estan situats sobre un antic camí romà que en opinió de Francesc Esteve anava des d’Onda fins a Cantavella (Onda, Santa –al terme de l’Alcora- Costur, les Useres, Atzeneta, Pla de Meanes, Culla, Benasal, Vilafranca, l’Anglesola i Cantavella –la Cartago Vetus romana) i que podria ser el conegut com a Camí dels Bandejats. Aquestes notícies avalen la tesi del Dr. Coromines sobre l’etimologia de la paraula Costur. La història i l’arqueologia, (Valcárcel 1852: 31, esmenta l’existència de “ruinas de antigüedades romanas” situades “en unos campos immediatos á la poblacion”) avalen la seua hipòtesi segons la qual Costur deu estar situat “damunt l’emplaçament d’un important castrum romà”, és a dir, damunt d’una CUSTODIA (< custos -odis) un lloc de guàrdia, de vigilància, paraula que evolucionà al llatí vulgar CUSTORIA (< custor -oris) i posteriorment passà “per una forma mossàrab kostoira adaptada al sistema fonètic de l’àrab” que reduí el diftong oi en u, kustúrä. Els repobladors cristians la oïren kostúre i posteriorment perdé la vocal final segons les tendències fonètiques de la nostra llengua.

Amb la conquesta jaumina (1233) l’Alcalatén fou cedit en règim de senyoriu a Ximen d’Urrea i Costur que pertanyia al Poble de l’Alcalatén passà també a formar part de la Tinença de l’Alcalatén. El 1418 quedà integrat a l’Alcora en ser el terme de l’Alcalatén dividit entre l’Alcora i Llucena i amb l’Alcora romangué sota el domini dels comtes d’Aranda fins el 1798 i dels ducs d’Híjar fins el 1818. Al llarg del s. XVIII Costur i el Mas d’Avall conegueren un fort creixement demogràfic i econòmic que multiplicà la població i possibilità la construcció de l’ermita de Sant Pere Màrtir, que esdevingué parròquia el 1785, i va aconseguir, després de diversos intents frustats, la independència municipal el 2 de març de 1841, tot i que el terme no es delimità fins el 1889.

El s. XX començà amb la construcció de l'Ermita del Santíssim Crist i el Calvari (1910). Posteriorment passaren per Costur la carretera (1922), la Guerra del 36, la llum elèctrica (1954), la televisió i el creixement econòmic (a partir dels 60) provocat per la puixant indústria taulellera alcorina, la qual, juntament amb l’arribada dels Ajuntaments democràtics, ha transformat el nostre poble com no ho hagueren imaginat mai els nostres avantpassats. La població de Costur cresqué contínuament des de principis del s. XVIII. Segons A. J. Cavanilles  hi havia a principis del set-cents uns 30 veïns (135 hab) i a finals (1794) ja n’hi havia 100 (450 hab). L’ascens continuà al llarg del s. XIX malgrat les epidèmies del còlera (1855, 65 i 85) i el 31 de desembre de 1900 hi havia censats 755 habitants al nucli urbà, 214 al Mas d’Avall i 27 disseminats pels escassos masos del terme. Tanmateix la fita màxima s’assolí el 1911 amb 1128 ànimes. A partir de la Guerra del 36 el descens ha sigut progressiu però sostingut fins arribar als 468 habitants censats el 2001, 27 dels quals viuen al Mas d’Avall. http://1canadianantibiotics.com/

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Formulari de cerca

Portal desenrotllat amb Drupal